Taller de “Vilasecas” a la fàbrica de tabacs de Tarragona. Anys 50. Fotografia cedida per Maria Ossó al projecte “Dones de la Tabacalera, uns temps i uns espais de memòria”.
Al llarg del segle XVII, a Espanya es va començar a consumir el tabac importat d’Amèrica. L’any 1731, la Real Hisenda espanyola va assumir la importació, elaboració i comercialització del producte.
La primera fàbrica de tabac es va establir a Sevilla l’any 1763, i la gran majoria de treballadors eren homes. A principis del segle XIX, es van crear noves fàbriques a nombroses ciutats, com Cadis, Madrid, Alacant, Santander, València o Barcelona. La generalització del consum de tabac a tot el país va propiciar la contractació de personal femení, una mà d’obra molt més barata que la masculina. Així va néixer l’ofici de les cigarreres, les dones que fabricaven les cigarretes.
Aviat les dones es van convertir en la base de l’elaboració de les cigarretes, tant de forma manual com mitjançant màquines. L’ofici de les cigarreres es transmetia de mares a filles i no estava sotmès a un estricte horari laboral, ja que les dones cobraven per les unitats que produïen, en lloc de per les hores realitzades, i havien de compatibilitzar la feina a la fàbrica amb la feina a la llar.
Les cigarreres van ser un dels col·lectius pioners en el moviment obrer. Eren conegudes per la seva presència en les vagues que protagonitzaven o que recolzaven, així com per la seva autogestió. Són les creadores de les primeres Hermandades de Socorro Mutuo, a través de les quals aconseguien autogestionar-se per cobrir els drets que la societat els negava per ser dones. D’aquesta manera, van aconseguir, per exemple, crear tallers auxiliars per a les dones de més de 65 anys, on aquestes podien fer feines més lleugeres i evitar així ser acomiadades.
A Catalunya, a la fàbrica Tabacalera de Tarragona hi van arribar a treballar prop d’un miler de dones en els moments àlgids de producció. L’any 1946, la Tabacalera va establir excedències forçoses a les dones que es casaven, fet que va suposar nombroses reivindicacions laborals. Entrada la Transició, a mitjans dels anys 80, una trentena de dones van reclamar la seva readmissió a la Tabacalera després d’una època d’excedència. Davant la negativa de l’empresa, les dones es van encadenar a les portes de la fàbrica i es van tancar més d’una setmana al despatx del director. Finalment, després de sis anys de litigis, totes les treballadores van ser readmeses.
Per a saber-ne més:
“Las cigarreras”, Vanguardia del proletariado | Revista Atlántica XXII
En nombre de las cigarreres | Pikara magazine
Cigarrerasdoc | Projecte documental de la fàbrica de Tabacos de Madrid
Dones de la Tabacalera, un temps i uns espais de memòria | La dona al món industrial