‘Munitionettes’ treballant a la fàbrica de Chilwell. Extret de Jotdown. Font: Imperial War Museum
L’esclat de la Primera Guerra Mundial, l’any 1914, va suposar, en primera instància, una paràlisi de l’economia a causa de la quantitat d’homes treballadors que van marxar a lluitar al front. Al cap d’un temps, en constatar que el retorn dels soldats no seria imminent, les fàbriques van decidir incorporar les dones com a treballadores. D’aquesta manera, les dones van poder començar a realitzar feines que, fins aquell moment, estaven reservades als homes.
A Anglaterra, les dones van haver d’assumir la producció de bombes i material armamentístic. Per poder-ho fer, l’any 1915 el Parlament britànic va reformular la normativa de la indústria bèl·lica a l’Acta de Munitions of War. L’any 1917, aproximadament el 80% dels projectils de l’Armada britànica havien estat fabricats per dones.
Aquestes dones eren conegudes com a Munitionettes, i les seves tasques se centraven, sobretot, en manipular detonadors, explosius i municions.
També tenien el sobrenom de “dones canari” a causa del to groguenc que moltes d’elles tenien a la pell. Aquest color es devia al contacte prolongat que tenien amb productes químics com el TNT. Moltes d’aquestes Munitionettes van morir per l’exposició a aquests productes, i moltes altres van patir nombrosos efectes secundaris com marejos, vòmits o fins i tot infertilitat.
A Catalunya i Espanya, durant la Guerra Civil, la República necessitava mà d’obra per la marxa al front de molts dels treballadors. D’aquesta manera, com les Munitionettes, moltes dones van ser contractades en la indústria armamentística, fins arribar a incorporar-se, pràcticament, a tots els sectors industrials.
Per a saber-ne més:
Munitionettes. Las mujeres en las fábricas de armamento durante la primera guerra mundial | Sandra Ferrer Valero
The Munitionettes and the work of women in the First World War | National Records of Scotland
La gente las llama canarios y trabajan por los chicos al otro lado el mar | Jot Down