La mà d’obra femenina va tenir un paper cabdal en la industrialització catalana i de l’Estat espanyol. A partir de la revolució industrial, a mitjans del segle XIX, les dones s’incorporen al treball a les fàbriques, però en situació de discriminació respecte els homes.

Més enllà del doble treball, a casa i a fora, les dones rebien un sou menor que els homes i treballaven en tasques manuals amb més risc, fet que les exposava a patir més accidents laborals.

A continuació detallem alguns dels oficis en què es van especialitzar les dones en els diversos sectors industrials a casa nostra:

 

Les dones en la indústria tèxtil

Nena a un teler. A l’exposició “La fàbrica tèxtil” del MNACTEC. Font: MNACTEC

Al llarg de la història, les dones han estat especialment vinculades a tot el procés de producció del tèxtil. Era una indústria en la qual també treballaven homes, però hi havia una marcada divisió sexual del treball, i les feines femenines se solien concentrar en el tissatge i la filatura. Alguns dels oficis que les dones desenvolupaven més habitualment eren el de cosidora, canonera, metxera, nuadora o ordidora, i també d’altres més específics en funció del tipus de fibra amb què es treballava a la fàbrica.

 

Les taperes

Dones fent taps amb màquines de ribot a N. Daussà i Cia. de Cassà de la Selva. Foto d’Andrés Fabert. Arxiu d’imatges del Museu del Suro

Fins a l’aparició de la indústria surera, l’ofici de taper era manual i el duien a terme homes. Quan es va mecanitzar pel procés, però, la tasca va deixar de requerir la mà d’obra especialitzada, i van començar a contractar-se dones perquè cobraven un salari més baix.

 

Les cigarreres

Taller de “Vilasecas” a la fàbrica de tabacs de Tarragona. Anys 50. Fotografia cedida per Maria Ossó al projecte “DOnes de la Tabacalera, uns temps i uns espais de memòria”.

Les dones van entrar al món de la indústria tabaquera a principis del segle XIX, quan es va generalitzar el consum de tabac i van obrir fàbriques a nombroses ciutats de l’estat Espanyol. Eren mà d’obra molt més barata que la masculina i aviat van passar a ser les encarregades de fabricar les cigarretes, un ofici que es pagava en funció d’unitats produïdes i que els permetia flexibilitat per fer també les tasques de la llar.

 

Les dones de “l’estrio” de les mines

Obrers i obreres de les Mines de Bellmunt. Font: Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat

El treball de les anomenades “dones de l’estrio” (triadores de mineral) està documentat a les mines de Bellmunt del Priorat des d’abans de l’època industrial i va ser constant fins al tancament de les explotacions. Amb la mineria moderna el paper de les dones es va diversificar, i també són presents als serveis d’administració de l’empresa o a l’economat com a dependentes.

 

Les guardeses

Dona guardesa. Font: Via Libre. La revista del ferrocarril

En l’àmbit ferroviari, la tasca de guardesa o guardabarreres consistia en controlar els passos a nivell, vigilar el trànsit de combois, mantenir nets els contracarrils o gestionar els passos. Aquestes van ser les tasques que es va permetre fer a les dones en un sector profundament masculinitzat. En aquest sector, les dones van ser presents de forma marginal, ja que les dones contractades solien ser familiars de treballadors que havien perdut la vida o que havien quedat incapacitats per treballar, i d’aquesta manera l’empresa els proporcionava una fórmula per sortir de la pobresa a què es veien abocades.