Grup de remendadores concentrades en la feina, mentre la barcada del llum vagareja al fons esperant que elles acabin de remendar la peça. Localització: Riera d’Alforja. Font: Exposició fotogràfica virtual “Remendadores” de Montserrat Vidal-Barraquer i Flaquer

Al llarg de la història de la pesca, les dones han estat una peça clau. Parlem de les remendadores, les responsables d’arreglar els trossos malmesos de les xarxes de pescar un cop havia acabat la jornada dels pescadors. Aquesta tasca és un dels oficis de mar més antics fets per dones.

Quan les barques de pescadors arribaven a la platja i descarregaven la captura per vendre-la, estenien al sol les xarxes que havien utilitzat per assecar-les i perquè les dones reparessin les estripades que s’hi havien produït. Els pescadors assenyalaven els trossos de xarxa que havien de ser apedaçats i llavors començava la feina de les remendadores.

Ser remendadora no era una tasca fàcil, es tracta d’una feina dura i cansada, en la qual les dones havien de treballar a la platja, sovint a peu dret o assegudes en cadires de vímet en mala posició, i sempre havent de suportar les inclemències del temps.

Així, les remendadores no tenien un horari establert, passaven tantes hores com calgués per apedaçar les xarxes i deixar-les enllestides per la jornada de pesca del dia següent, motiu pel qual normalment els treballs es realitzaven en grup. Els grups acostumaven a formar-los membres de la mateixa família, tot i que en alguna ocasió, quan hi havia molta feina, es comptava amb l’ajuda d’altres dones del poble. De fet, solien treballar també les dones de més edat, que acostumaven a tenir més experiència.

La feina de remendar era, per tradició, exclusivament de dones, que transmetien els coneixements a la següent generació de dones de la família. A més, també havien de portar a terme les tasques domèstiques, com la cura i criança dels fills i filles.

Aquesta activitat es va desenvolupar intensament fins als anys 50 del segle XX, quan es va començar a generalitzar l’ús de fibres sintètiques, com el niló, en la fabricació de xarxes, fet que suposava un menor desgast de dites xarxes en les jornades de pesca.

L’Arxiu Municipal de Cambrils i el Museu d’Història de Cambrils han preparat una versió digital de l’exposició fotogràfica “Remendadores de Montserrat Vidal-Barraquer i Flaquer. Una tria de fotografies que reivindica la funció de les dones que hi figuren com a exemple i representants d’un sector tradicional que desenvolupa una activitat sovint desconeguda per la societat.

 

Per a saber-ne més:

Exposició virtual “Remendadores”

L’exposició “Remendadores” ja té una versió digital a Cambrils | Tarragona 21

Oficis de mar (III): Les remendadores | Històries de mar