Dones fent taps amb màquines de ribot a N. Daussà i Cia. de Cassà de la Selva. Foto d’Andrés Fabert. Arxiu d’Imatges del Museu del Suro
Els treballs vinculats al suro havien estat tradicionalment masculins, eren oficis manuals que feien els homes com a artesans.
Als darrers anys del segle XIX, durant “l’edat d’or dels tapers”, es van començar a introduir les primeres màquines eficients a les fàbriques sureres. La mecanització va canviar el sistema de producció, el taper artesà es va convertir en un obrer, va disminuir la necessitat d’aprenentatge i ja no era necessària la mà d’obra especialitzada. Aquests factors van permetre la incorporació massiva de les dones a la fàbriques, ja que aportaven una major disciplina i, sobretot, cobraven un salari més baix.
Els homes van mantenir les ocupacions més perilloses, i les dones les més delicades. Així, van entrar a la indústria del taps de suro.
L’any 1884 treballaven el suro a Catalunya 8.526 homes i 783 dones. En canvi, l’any 1936, d’un total de 6.000 treballadors censats a la indústria surera catalana, 3.300 eren dones. El nombre de dones a la fàbrica va anar creixent any rere any fins l’arribada del franquisme, quan van quedar relegades a tenir cura de les criatures i de la casa. Tot i això, moltes dones van continuar treballant en la indústria del suro des de casa. Aquest treball però, era d’amagat i no tenia estabilitat salarial.
Per a saber-ne més:
Catàleg en línia de l’exposició “Dones del suro: Treball i societat” | Museu del suro de Palafrugell
Dones taperes, una tradició en clau femenina | Diari Ara