Líder destacada del moviment obrer català de finals del segle XIX i principis del XX, Teresa Claramunt va ser una activista sindical i feminista, enèrgica i decidida. Es va distingir per la lucidesa dels seus discursos, convertint-se en una de les oradores més eloqüents d’una època convulsa. La seva lluita se centra principalment en la situació laboral de la dona i en el treball.
Teresa Claramunt
Font: Wikimedia Commons
Treballadora del ram del tèxtil, la seva primera acció militant destacada va ser la seva participació a la Vaga de les set setmanes (1883). Fou detinguda després de l’esclat d’unes bombes al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del 1893, i tornà a ser-ho en la repressió del Procés de Montjuïc (1896), durant el qual fou colpejada brutalment, cosa que li provocarà una paràlisi progressiva. Tot i que no fou condemnada per cap delicte, després del judici fou confinada a Anglaterra fins al 1898. Fundà la revista El Productor (1901) i participà activament en les reivindicacions socials de principis de segle XX. Col·laborà a La Tramontana, a La Revista Blanca i dirigí el diari El Rebelde el 1907-1908.
“Al día siguiente, á las ocho de la noche, fui trasladada al castillo de Montjuich. […] Llegué muy pronto, con mi escolta al castillo, y estuve unos instantes de pie ante unas puertas que creí serían calabozos. Como presumía que allí estaba mi marido, tosí con toda mi fuerza. Al poco rato contestaron con una tos parecida a la mía y por la que reconocí la voz de mi esposo”. Relat de Teresa Claramunt sobre els fets de Montjuïc.
Ja molt malalta, després de l’atemptat contra el cardenal Soldevila a Saragossa el 1923, la policia escorcolla casa seva, però no el llit on jeu, que és l’amagatall de les armes. Coneguda com “la virgen roja barcelonesa” o per als francesos “la Louise Michel espagnole”, va morir el 14 d’abril de 1931, data de la proclamació de la Segona República Espanyola.
Fonts: Diccionari Biogràfic de Dones; Exposició “Dones sindicalistes” de l’Institut Català de les Dones; SEMPAU, Ramon: Los victimarios. Barcelona: Garcia Manet Editores; 1900. 381-390 pp.