Nascuda a Roda de Ter el 1886, Tecla Sala va ser una empresària tèxtil i benefactora catalana. És considerada una de les tres dones catalanes contemporànies més importants, juntament amb Caterina Albert (Víctor Català) i Francesca Bonnemaison.

Va quedar orfe a l’edat de cinc anys i se’n van fer càrrec uns parents, dels quals va heretar una indústria que ja gestionava personalment als 22 anys. Fou propietària de “La Blava”, nom popular amb què era coneguda la indústria de Roda de Ter especialitzada en fil d’alta qualitat i on va treballar Miquel Martí i Pol.

Es va casar amb l’industrial català Joan Riera i Sala amb qui es va instal·lar a Barcelona i, el 1913, va adquirir diversos edificis industrials a l’Hospitalet de Llobregat, entre els quals destaca el que actualment porta el seu nom. Es va quedar vídua als 40 anys, amb cinc fills al seu càrrec, quan era ja una de les grans fortunes de Catalunya  gestionava una indústria amb més de mil treballadors.

“Va fer una gestió molt avançada, una gestió emocional, en la qual tenia cura dels seus treballadors, la majoria dels quals eren dones: això explica el servei d’escola bressol i altres beneficis socials” , apunta el director del Museu de l’Hospitalet.

Tecla Sala i Miralpeix Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Tecla Sala i Miralpeix
Font: Arxiu Municipal de l’Hospitalet

La seva obra benefactora, en sintonia amb el paternalisme industrial de la seva època, va incloure la incorporació de millores en les condicions de vida i treball dels obrers: infermeria, economat, escola bressol, dutxes, escola  amb biblioteca, alfabetització i brodat. També va fer nombrosos donatius, tant per la construcció i el manteniment d’escoles a Roda de Ter i l’Hospitalet de Llobregat, com per l’ajuda a obres religioses, com la restauració de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida. També va donar suport al moviment escolta.

L’antiga fàbrica de filatures de l’Hospitalet de Llobregat és actualment un equipament cultural, des que el 1982 l’Ajuntament el va comprar després de la mort de Tecla Sala i el tancament de la fàbrica el 1973, a causa de la crisi del sector tèxtil. L’edifici principal, catalogat com a patrimoni local, és una construcció industrial amb murs de maó vist d’estil manxesterià, projectat per l’arquitecte Claudi Duran Ventosa el 1882.

Fonts: Diccionari Biogràfic de Dones; “Tecla Sala, la industrial que erigió l’Hospitalet, 22/08/2012 La Vanguardia; Matins en xarxa.