Ruth Rogan Benerito. Font: Tulane University.
Ruth Rogan Benerito (1916, Nova Orleans – 2013, Nova Orleans) va ser una química i inventora coneguda pel seu treball relacionat amb la indústria tèxtil, concretament per desenvolupar una tècnica per obtenir cotó sense arrugues.
Benerito va estudiar Química a la Universitat de Tulane, on es va graduar l’any 1935. Poc temps després va aconseguir una feina a l’institut de Nova Orleans, com a professora de química, i al mateix temps va obtenir un màster en la mateixa especialitat. L’any 1948, va obtenir el doctorat per la Universitat de Chicago i va seguir treballant com a professora.
L’any 1953, va deixar la docència per treballar com a investigadora al Centre Regional d’Investigació del Sud, del departament d’Agricultura dels Estats Units. Allà, va començar la seva trajectòria amb el desenvolupament d’un mètode per injectar solucions greixoses de forma intravenosa per nodrir els soldats ferits de gravetat a la Guerra de Corea.
L’any 1958, Benerito es va convertir en la directora del Laboratori de Reaccions Químiques del Cotó, que en aquell moment investigava com evitar les arrugues que es produïen en aquest teixit. El cotó, que havia estat la fibra tèxtil més utilitzada durant molt de temps, tenia moltes qualitats positives però també s’arrugava amb molta facilitat i requeria de moltes planxades, problema que no tenien moltes de les fibres sintètiques que es començaven a utilitzar, com el niló o el polièster.
Després d’anys d’investigació, Benerito va aconseguir modificar químicament l’estructura del teixit per a poder aconseguir que, després de rentar el cotó, aquest no tingués arrugues. A més, va obrir el camí a noves aplicacions químiques per a materials tèxtils com el cotó resistent a taques o no inflamable.
Les contribucions de Benerito van ser considerades com algunes de les innovacions tecnològiques més importants del segle XX quant a aplicació a la vida quotidiana de la població, i per aquest motiu l’any 2008 va entrar al Saló Nacional de la Fama dels Inventors.
Va morir l’any 2013 amb més de 50 patents, nombroses publicacions científiques i coneguda com a conferenciant per la defensa de la responsabilitat dels científics per millorar la societat i la vida de les persones.
Per a saber-ne més:
Ruth Benerito, la química que modificó el algodón para reduir el tiempo dedicado a planchar | Mujeres con ciència