Neus Català és l’única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.
Neus Català
Font: Amadalvarez (CC BY-SA 4.0)
Va néixer el 1915 a Els Guiamets (El Priorat) en una família pagesa de fortes conviccions. Diplomada en infermeria el 1937, formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil (1936), es traslladà a Barcelona. L’any 1939 creuà la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura. A França, col·laborà en activitats de la Resistència. A casa seva se centrà la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació. L’any 1943 fou denunciada als nazis, els quals la van recloure i maltractar a la presó de Llemotges.
Font: CC BY-SA 3.0 Bundesarchiv
El 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenburg, on l’obligaren a treballar en la indústria d’armament. És testimoni viu del boicot que un grup de dones, l’anomenat comando de les gandules per la seva baixa producció, van dur a terme a la fàbrica d’armes Holleischen. Cada equip havia de fabricar sèries de 10.000 peces. Mitjançant al sabotatge, les dones recloses van inutilitzar uns deu milions de bales i espatllaren nombroses màquines de fabricació d’armament.
“Escopíem a les bales o hi posàvem oli, perquè qualsevol cosa barrejada amb la pólvora les inutilitzava. No paràvem d’escopir. Escopir i sabotejar, sabotejar, sabotejar! En nou mesos al nostre comandament la producció va baixar de 10.000 peces a la meitat. Vam deixar 10 milions de bales inutilitzades”.
Ha rebut nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi el 2005 i el títol de Catalana de l’Any 2006. El 2015 es celebra a Catalunya l’Any Neus Català.