Mary Elizabeth Walton (Nova York, EUA, 1827 – ?) va ser una inventora i enginyera estatunidenca, pionera en la lluita pel medi ambient, la pol·lució atmosfèrica i la contaminació acústica, coneguda per inventar diversos sistemes per pal·liar la contaminació de les grans ciutats.
Walton va néixer i créixer a Nova York, on va ser educada pel seu pare en ciència i enginyeria. Vivia en una època en què la revolució industrial havia generat un gran nombre de fàbriques als Estats Units, i, a mesura que la indústria anava prosperant, també ho feia la contaminació que provocava. L’any 1879, preocupada pel fum que emetien les fàbriques dins els nuclis urbans, Walton va desenvolupar un sistema per reduir els riscos ambientals causats per l’emissió de fums. Aquest dispositiu impedia l’emissió directa dels fums de la indústria, de les locomotores i dels edificis residencials, desviant-los a uns tancs d’aigua.
Dos anys més tard, Walton va patentar el seu segon gran invent, un sistema per reduir el soroll ambiental causat pel tren elevat. Aquest sistema d’amortiment consistia en recobrir les vies del tren amb una espècie de caixa de fusta amb quitrà, que es folrava amb una capa de cotó i s’omplia de sorra. D’aquesta manera, es podien absorbir les vibracions emeses pels trens en moviment i, per tant, el soroll que provocaven. L’invent va resultar tan eficaç que Walton va decidir vendre els seus drets al Ferrocarril Metropolità de Nova York, i va ser implementat per diverses empreses ferroviàries.
Per a saber-ne més:
Mary Walton, la dama del silencio en la Sociedad del ruido | Mujeres con ciencia
Mary Walton, pionera medioambiental | Mujer emprendedora