Margarida Abril. Font: Fundació Pere Ardiaca
La revista Sàpiens va dedicar l’exemplar del setembre de 2018 a diverses dones que van viure la Guerra Civil espanyola en primera persona. S’explica la història de 12 dones d’àmbits diferents, des de milicianes o falangistes a infermeres, obreres, monges burgeses o espies. Entre aquestes, trobem la figura de Margarida Abril, obrera d’una fàbrica tèxtil i dirigent política.
Abril va treballar a la fàbrica tèxtil Can Colomer situada a Mataró, fins que es va veure obligada a deixar el seu lloc de treball després de participar en una vaga per aconseguir augments salarials. Seguidament va entrar a la fàbrica Molfort’s, també situada a Mataró. En ambdues fàbriques va mostrar el seu caràcter de líder, ja que va encapçalar vagues i protestes quan només tenia 14 anys. L’abril del 1936, les seccions joves dels partits d’esquerra es van unificar en les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) i Margarida Abril es va convertir en la seva líder a Mataró i el Maresme. Abril també organitzava conferències i donava consignes sobre com protegir els drets dels treballadors a les fàbriques.
L’any 1938 va viatjar al front d’Aragó per ajudar els ferits, fer arribar informació a les famílies, etc. Quan l’ofensiva franquista a Catalunya va ser imparable, es va replegar a Barcelona on va començar a dirigir el diari La Rambla, editat pel PSUC i posteriorment per les JSUC. L’abril del 1939 Margarida es va incorporar al grup d’activistes que va intentar defensar la ciutat de Barcelona aixecant una barricada al passeig de la Bonanova.
Abril es va convertir en la responsable de la Direcció General de les JSUC l’any 1943. Tres anys més tard es va exiliar a França i no va tornar a Catalunya fins al 1975, quan va formar part del Comitè Central i el Comitè Executiu del PSUC. Finalment, va morir el 13 d’agost del 2003 a Mataró als 93 anys.
Per saber-ne més
Llibre D’un roig encès de Margarida Abril
Margarida Abril. L’aventura d’una dona revolucionària | Raco