Laura Tremosa Bonavía va ser la segona dona catalana, i la tercera espanyola que va obtenir el títol d’enginyera industrial.
Nascuda a Espolla el 1937, es va graduar el 1960 per la Universitat Politècnica de Catalunya, essent l’única alumna a la facultat durant tota la carrera. Pionera al nostre país en el camp de les “ciències dures”, ha dedicat bona part de la seva vida professional a l’edició de publicacions tècniques.
Va tenir dificultats per accedir a la seva primera feina, que finalment va aconseguir en una oficina tècnica, en la qual treballava colze a colze amb delineants i altres enginyers. Tots ells homes. “Era una empresa petita –explica-, de manera que quan faltava la secretària, acabava sent jo qui responia el telèfon”.
-Va ser dur, perquè jo sortia d’una escola de monges. A la universitat, no hi havia serveis per a dones i quan enviava el meu currículum per trobar feina em contestaven: “Senyor Lauro Tremosa”.
El 1976 va ser una de les organitzadores de les primeres “Jornades Catalanes de la Dona”, punt d’inflexió del feminisme a Catalunya. Durant el franquisme, va ser activista i membre destacada de l’organització de professionals del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).