Durant el mes de maig de 2016, el Museu de la Tècnica de Manresa va acollir l’exposició temporal La dona al món industrial, produïda pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Amb l’objectiu de donar a conèixer i dinamitzar la mostra, es van dur a terme diverses, entre les quals van destacar dos tallers de memòria històrica que van servir per donar veu a dones que havien treballat a la indústria del Bages.
El Museu de la Tècnica de Manresa ha recollit els testimonis compartits en els tallers en les següents conclusions:
Els tallers varen reunir unes 25 dones, d’entre 58 i 92 anys, principalment de Manresa, però també de la comarca del Bages. La majoria de les participants havien treballat al sector del tèxtil, un sector molt important a Manresa i al Bages. Es varen citar diverses fàbriques com la dels Comtals, la fàbrica de Cintes Dalmau i Perramon i Badia, la sederia Balcells, la Fàbrica Nova de Manresa, també la Pirelli i algunes colònies tèxtils, com la Colònia Pons i la Colònia Jorba.
La diferència d’edat va posar en evidència diferències en les seves experiències personals, com els sous, les vacances, la feina, les condicions laborals, els permisos. Com més joves, més avantatges tenien.
En general, totes guarden un bon record de la feina que van fer i valoren sobretot l’ambient amb les companyes. Coincideixen en afirmar que hi havia feina per a tothom, i que normalment la gent feia el què s’esperava que havia de fer:
“Hi havia feina per a tothom, si volies treballar, treballaves”
“…treballava en una fàbrica petita, tot el carrer hi treballava…”
“La gent era molt submisa, fèiem el què ens diguessin”
Algunes de les dones van treballar en diferents llocs, però moltes van estar tota la seva vida laboral a la mateixa empresa.
“Quan entraves a la Pirelli o a la Fàbrica Nova, la gent creia que tenien feina pera tota la vida”
Habitualment l’escola es deixava als 14 anys, i excepte en alguns casos de dones que van cursar batxillerat, comerç o una carrera universitària d’assistenta social, no van continuar estudiant.
“Jo treballava al despatx, però a mi mai em va agradar i quan a Manresa van obrir “L’Escola del Treball” vaig posar-me a estudiar i llavors ja vaig treballar en el què m’agradava”
“Jo anava a la colònia Pons, allà vaig fer “menaje”, t’ensenyaven una mica de tot, cultura general, primers auxilis, tot el de la casa i dels fills…i també treballava a la fàbrica.”
La majoria sabien que un cop acabada l’escola, havien de treballar i la fàbrica era una de les sortides que contemplaven, tant en els telers com a administratives en els despatxos.
“Yo fui a la del Borras, nadie me preguntó si yo quería ir o no, sencillamente sabía que había que ir”
“No em va demanar ningú què volia fer, si volia treballar o no a la fàbrica. Ho havia de fer i ja està”
“En els pobles no hi havia gaire alternatives a la fàbrica, hi havia poca cosa més”
En la majoria de casos s’entrava d’aprenenta, exceptuant les que treballaven al despatx, i després d’un temps (que variava segons els casos) els era assignat un teler.
Pel què fa a les feines, eren molt variades. Les que treballaven a la fàbrica parlen de bitlles, passar fils, carregar revòlvers, ordir, teixir, fer tapapunts, vellut, estampats, telers de jacquard, etc. I les de despatx, moltes vegades eren les que preparaven la setmanada:
“ Vaig treballar sempre al despatx, m’agradava molt. Feies les nòmines, preparaves el full de salari, bé, feina d’administració. Al principi també anaves a pagar a la gent”
“La meva taula era la meva taula, la màquina d’escriure si que la compartíem”
“Els últims anys, molta pressió a les oficines”
“Era molt jove, però ja anava al banc a portar diners i mira, no: mai vaig tenir por de dur-los a sobre”
“Jo ajudava a nuar i mentrestant li feia explicar-me alguna pel·lícula, per no adormir-me!”
“Molt soroll a la fàbrica, parlàvem per signes, ens hi havíem explicat pel·lícules!”
“Molt soroll sempre i ara en paguem les conseqüències”
“Jo preparava la peça pel teler, ajudava a passar els fils, a fer la mostra. Em va agradar”
“Les teixidores eren les que guanyaven més”
També es va parlar sobre els permisos de maternitat, ja que n’hi havia unes quantes que un cop van tenir els fills, encara van seguir treballant. Tot i que no era el més habitual.
“Quan tenies les criatures et donaven 8 dies, batejaves la criatura i a treballar, no com ara”
“Donaven 5 dies per alletar”
“Em portaven la criatura perquè li donés el pit, me la portava la mare o qui pogués”
“ A la Fàbrica Nova, hi havia guarderia, anava molt bé. No, a altres fàbriques no n’hi havia”
Les llargues jornades laborals els obligaven a portar l’esmorzar o el berenar a la fàbrica. Les més afortunades, que vivien en pobles, solien poder anar a casa.
“Per esmorzar, verdura i cansalada o el que havia sobrat de la nit”
“Per esmorzar, a la meva època, poca cosa: blat de moro, farina de garrofa…Llavors hi havia gana”
“Tenies poc temps. Entre que deixaves el teler, travessaves per anar a la sala a menjar i havies de tornar, no tenies gaire temps, no”
“Tonyina, que era més barata que ara, eren llaunes grosses i anaves tallant. Pernil mai”
“Nosaltres, als anys 60, no paràvem per esmorzar, els telers no paraven mai. Esmorzaves i no paraves, i així després podies fer un pont. Per un dia no es tancava”
