Font: Catalunya Ràdio
El programa La solució de Catalunya Ràdio, presentat per Elisenda Carod, ha dedicat un episodi a analitzar el biaix de gènere en la ciència sota el títol Quins invents quotidians han estat creats per dones?. A partir de les aportacions de les investigadores Gemma Marfany, Sònia Fernández-Vidal i Núria Salán, el programa posa de manifest una realitat persistent: la desigualtat de gènere en la recerca científica, tant pel que fa al reconeixement com a les oportunitats i a la construcció del coneixement. Parlar avui de dones i ciència és parlar de les grans oblidades. No per manca de talent ni de contribucions, sinó per una història que les ha invisibilitzat sistemàticament.
Tal com s’explica al programa, aquestes barreres no són anecdòtiques. La catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona, Gemma Marfany, assenyala que la ciència és un àmbit extremadament exigent, però que aquesta exigència no és igual per a tothom. En països considerats socialment avançats, com Suècia, estudis han demostrat que les dones han de tenir fins a dues vegades i mitja més mèrits que els homes per accedir a les mateixes posicions acadèmiques. No es tracta de ser millor, sinó de ser doblement millor.
Aquest desequilibri es reflecteix clarament en la coneguda “tisora de gènere”: mentre que a les universitats hi ha ja un nombre igual o superior de dones estudiants, la presència femenina disminueix dràsticament a mesura que s’avança cap al doctorat, les places de professorat estable o les càtedres.
Un dels conceptes clau que apareix a l’episodi és l’anomenat efecte Matilda, que fa referència a la pràctica recurrent d’atribuir descobriments i mèrits científics a homes, fins i tot quan han estat fets per dones. La manca de reconeixement no només afecta la trajectòria professional de les investigadores, sinó que té conseqüències profundes en la manera com la societat entén qui pot fer ciència, ja que la narrativa científica ha estat tradicionalment masculina.
Visibilitzar l’aportació de les dones
Sònia Fernández-Vidal doctora en òptica i informació quàntica, subratlla la necessitat urgent de referents femenins visibles i apunta que només cal observar un dels màxims reconeixements científics: el Premi Nobel de Física. Al llarg de la seva història, només quatre dones han estat guardonades en aquesta disciplina.
Precisament per combatre aquesta idea, Fernández-Vidal ha fet de la divulgació una eina transformadora. Els seus llibres —La porta dels tres panys, Quantum Love o Esmorzar amb partícules— no només expliquen ciència, sinó que ofereixen un efecte mirall: veure una dona explicant física també és una forma de fer ciència.
Un dels moments més reveladors del programa arriba de la mà de Núria Salán, enginyera química, doctora en Ciències dels Materials i Enginyeria dels Materials professora de la Universitat Politècnica de Catalunya i autora dels llibres L’enginy (in)visible vol.1 i 2. A través de la seva recerca, Salán recupera i posa en valor les trajectòries de dones pioneres que, malgrat les seves aportacions, han estat sovint invisibilitzades. Entre d’altres, es destaquen casos com el de Berta Ludwig, la mà de la primera radiografia de rajos X; Maria la Jueva, vinculada a la creació del bany maria; Mary Anderson, inventora dels eixugaparabrises; o Hedy Lamarr, precursora de tecnologies que han contribuït al desenvolupament del wifi.
Referents femenins actuals
Al final del programa també parlen amb l’Estel Cardellach, física doctorada en ciències de la terra. Part de la seva etapa post-doctoral la va fer a la NASA i a la Universitat de Cambridge. Actualment és investigadora de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i de l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC. Treballa millorant l’observació de la Terra des de l’espai per a comprendre millor els fenòmens climàtics i també participa en el llançament de dos satèl·lits per part de l’Agència Espacial Europea, basats en la seva tècnica sobre la reflectometria per mesurar millor la predicció de les inundacions.
El programa també convida a l’optimisme. Cada vegada hi ha més dones liderant grans centres de recerca, més investigadores joves i més veus que qüestionen el relat únic de la ciència. Com apunta Gemma Marfany, l’objectiu és que arribi el dia en què, en imaginar-nos una persona científica, no sigui rellevant si és un home o una dona.
Per saber-ne més: