El 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional contra la Violència de Gènere, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) el 1981. En aquesta trobada es van denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.
Tanmateix, la violència contra les dones és tristament present, també, en el món del treball i comporta conseqüències gravíssimes per a elles i les seves famílies, així com per a la societat i la comunitat. Es tracta d’una vulneració dels drets humans, i també d’un problema sanitari, educatiu, jurídic i socioeconòmic. Les dificultats que afronten les dones prenen diverses formes, algunes de visibles, d’altres menys.
L’Organització Internacional del Treball (OIT) defineix un marc jurídic per adoptar mesures contra la violència en l’àmbit de treball. Concretament:
- Conveni sobre la discriminació (feina i ocupació), 1958 (núm. 111), que contribueix a millorar la legislació i la pràctica en matèria d’assetjament sexual.
- Conveni sobre pobles indígenes i tribals, 1989 (núm. 169), que requereix que els governs que ho ratifiquen prenguin mesures especials per assegurar-se que els treballadors indígenes estiguin protegits davant l’assetjament sexual.
- Conveni sobre les treballadores i els treballadors domèstics, 2011 (núm. 189), que prohibeix tota forma d’abús, assetjament i violència respecte a un grup ocupacional molt vulnerable i amb un alt índex de participació femenina.
- Recomanació sobre el VIH i la sida, 2010 (núm. 200), que exigeix l’adopció de mesures en el lloc de treball per reduir la transmissió del VIH i mitigar les seves repercussions, mitjançant accions destinades a prevenir i prohibir la violència i l’assetjament.
- Altres instruments amb un alt índex de ratificacions, com els convenis relatius al treball infantil i la seguretat i salut en el treball (SST).
Malgrat tot, la qüestió de la violència contra les dones continua estant mal definida i poc reconeguda en el marc de les normes internacionals sobre drets humans, i amb freqüència en el lloc de treball i en les relacions laborals.
Segons l’OIT, la violència en el lloc de treball pot provocar, en les víctimes, estats de gran estrès, pèrdua de motivació, augment d’accidents i discapacitats, o fins i tot la mort. No afecta només als treballadors i treballadores, sinó a les empreses: absentisme, augment de la rotació del personal, menor rendiment en el treball i disminució de la productivitat, imatge pública negativa, pagament d’honoraris legals, costes processals o altres despeses associades, i augment de les primes de les assegurances.
Hi ha grups especialment exposats a la violència en el lloc de treball, com les treballadores migrants, les nenes que treballen, les minories ètniques, les treballadores del sector informal, les treballadores rurals, les treballadores domèstiques i les treballadores sexuals. En les àrees en què la força de treball és fonamentalment femenina, les dones estan encara més exposades a la violència.
L’OIT ha elaborat eines i mètodes per abordar de forma sectorial la violència a la feina, com les directrius per afrontar la violència laboral en el sector salut i el Codi de Conducta contra la violència en el lloc de treball en el sector serveis, sectors tots dos amb un alt índex de dones en la força de treball. Tanmateix, encara hi ha moltes mancances per abordar la violència a la feina, inclòs l’assetjament sexual i altres formes d’assetjament, l’agressió física, verbal o psicològica, la intimidació, les vexacions i la fustigació. En aquest sentit, l’OIT recomana tenir en compte les següents qüestions:
- La legislació i els mecanismes d’aplicació en matèria de dret laboral han de ser coherents i eficaços, amb la intenció de l’entrada en vigor de lleis de naturalesa proactiva i mecanismes específics de presentació de denúncies que exerceixin un efecte dissuasiu
- Els codis del treball i el dret penal, civil o de família, així com altres cossos legislatius, han de ser coherents entre si i no només contemplar sancions, sinó també preveure incentius per a reforçar la lluita contra la violència en el treball
- Cal eliminar els obstacles perquè les dones tinguin accés a la justícia, inclosa la justícia laboral
- Cal donar una atenció especial a l’economia informal, que dóna feina a moltes dones, sovint de manera oculta i desprotegida
Font: Institut Català de les Dones, Organització Internacional de la Salut