Constance Tipper. Font: Mujeres con Ciencia
Constance Tipper (1894, New Barnet, Regne Unit – 1995, Penrith, Regne Unit) va ser una metal·lúrgica i cristal·lògrafa britànica coneguda pel seu descobriment sobre l’origen de les fractures que patien els vaixells de guerra Liberty durant la Segona Guerra Mundial.
Tipper va estudiar enginyeria al Newnham College de Cambridge i l’any 1915 es va unir al Departament de Metal·lúrgia del Laboratori Nacional de Física, a Teddington. L’any següent, es va traslladar a l’Escola Real de Mines, on va estudiar el creixement dels cristalls i la recristal·lització en metalls. Aquests treballs la van portar a convertir-se en una figura important dins el camp de l’estudi i la descripció de les microestructures.
L’any 1917, Tipper va ser escollida membre de l’Institut de Materials i, gràcies a dues beques, va poder investigar la resistència i vulnerabilitat de l’alumini i la plasticitat dels cristalls. L’any 1923, la Royal Society de Londres, la societat científica més antiga que existeix, va reconèixer la feina de Tipper i el seu company, Geoffrey Taylor a la seva conferència anual. Tipper, però, no va poder assistir a l’acte perquè la fundació només acceptava l’entrada d’homes.
En començar la Segona Guerra Mundial, molts investigadors britànics van ser cridats a files, motiu pel qual algunes dones, com Tipper, van poder accedir a llocs de feina a escoles i laboratoris. Tipper va obtenir una feina com a professora a l’Escola d’Enginyeria de Cambridge i es va convertir en la líder del laboratori de tractaments tèrmics.
L’any 1943, el científic i enginyer estructural Lord John Baker es va unir al departament d’enginyeria on es trobava Tipper amb un problema urgent per solucionar: els vaixells de guerra Liberty es fracturaven sempre en navegar per aigües fredes.
Tipper va aconseguir demostrar que el problema residia en el mateix acer, i no en les seves soldadures, com creia Baker, i que existia una temperatura crítica per sota de la qual l’acer passava de dúctil a fràgil fins arribar a fracturar-se. Així doncs, l’acer utilitzat pels vaixells de guerra americans era fràgil a temperatures per sobre del punt de congelació i en patir aquestes condicions habituals en els mars que suraven, s’acabaven fracturant.
Mentre duia a terme les seves investigacions, Tipper va desenvolupar un test que es va convertir en el test estàndard per determinar la fragilitat de l’acer, actualment conegut com a “Test de Tipper”, i que permet predir si un determinat tipus d’acer es comportarà com un material dúctil o fràgil.
La seva contribució va condicionar la nova construcció dels vaixells Liberty, així com la de tota la indústria naval, i va servir perquè la Universitat de Cambridge la considerés professora de ple dret. L’any 1947, va ser nomenada professora associada i dos anys més tard, professora adjunta d’enginyeria mecànica, lloc que va ocupar durant trenta anys.
L’any 1960, quan Tipper es va jubilar, seguia sent l’única dona dins el departament d’enginyeria de Cambridge.
Per a saber-ne més:
Constance Tipper, la metal·lúrgica inglesa que descubrió por qué se resquebrajaban los buques de guerra Liberty | Mujeres con ciència
Constance Tipper y la fragilidad de los buques Liberty | Va de barcos