La fàbrica, Santiago Rusiñol
La fàbrica (Foment del Treball Nacional, Barcelona) és una pintura de Santiago Rusiñol que mostra l’interior lluminós d’una fàbrica amb dones treballant en telers. Pintada el 1889, és l’obra més coneguda d’una sèrie de composicions (1886-1890) que plasmaven racons sense encant que Rusiñol, però, considerava dignes de ser pintats i que es trobaven relacionats amb el món del treball: interiors de tintoreries i ferreries, o fàbriques de paraigües i tèxtil[1].
En una primera etapa, Santiago Rusiñol duu a terme diverses obres relacionades amb el tema laboral. Malgrat abordar temes i tractament propers al realisme, no hi ha reivindicació social, sinó més aviat interès per aspectes de la vida quotidiana. Cal tenir en compte que Rusiñol pertanyia a una família d’empresaris tèxtils de Manlleu. Els seus primers anys es van desenvolupar en un ambient industrial, atès que va treballar a les filatures del seu avi fins els 25 anys.
I tants anys, i tant sense fer-sen carrec, ni quasi saber que vivien! Se tornaven velles, més velles, am l’ignocencia serena del que espera la seva posta de sol. (Santiago Rusiñol, D’aquí i d’allà. Barcelona, L’Avenç, 1905).
[1] LAPLANA, Josep de C.-PALAU-RIBES O’CALLAGHAN, Mercedes, La pintura de Santiago Rusiñol. Obra completa. Vol. 3, Barcelona, Mediterrània, 2004, pp. 29-32.