La planxadora (La Repasseuse) es considera una obra mestra de l’anomenat Període Blau de Picasso (1901-1904). Mostra la imatge d’una dona demacrada amb rostre inexpressiu i figura geometritzada, que planxa sobre una taula, acompanyada d’un recipient amb aigua per emmidonar la roba. La languidesa i el color apagat de la figura expressen el cansament d’una dona esgotada a causa de l’esforç.
El 1901, arran de la mort tràgica del seu amic Casagemas, Picasso experimenta un canvi en la forma de concebre la seva vida i la seva obra i dóna pas al Període Blau. El quadre, que pertany al Museu Guggenheim de Nueva York, es caracteritza per l’ús dels blaus, amb connotacions melancòliques, i una aposta per un tema fosc i decadent. La representació del cos femení en situacions d’esforç és un recurs de denúncia ja utilitzat pel realisme social i que van cultivar pintors com Novell o Rusiñol, amb qui Picasso havia coincidit de jove. De fet, el tema de la dona planxadora ja el va abordar Degas, contemporani de Picasso, però des d’una perspectiva impressionista, molt diferent a la triada per Picasso.
Es probable que Laure Gargallo “Germaine”, qui posava sovint per a Picasso, fes de model per a La planxadora, que el pintor va dedicar al seu amic Jaume Sabartès en la primera versió de la pintura, el 1901. Una segona versió data de 1904.