Avui, 8 de març, es commemora el Dia Internacional de les Dones. Aquesta celebració no es basa en un únic fet ni s’ha interpretat sempre de la mateixa manera.
Durant la revolució industrial, la població femenina dels sectors populars es va incorporar al treball assalariat. Malgrat aquesta incorporació, van continuar sent responsables del treball de cura i de les activitats domèstiques. Les precàries condicions laborals van provocar l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millores: reducció de la jornada, limitació de l’edat, mesures de prevenció de riscos laborals i compensacions econòmiques en cas d’accident.
En l’origen del Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, a Nova York el 1911, en el qual van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una vaga.
La reivindicació del dret de vot per a les dones és l’altre gran eix en la celebració del 8 de març. El 1848, dones nord-americanes van fer la primera declaració reivindicant el dret de vot. Anys després, les accions de les sufragistes angleses van tenir repercussions en altres països.
A principis del segle XX, es va celebrar del Dia de la Dona en diferents dates: les nord-americanes ho van fer el darrer diumenge de febrer, i les europees el 19 de març. El 8 de març de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van manifestar-se en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents a la Primera Guerra Mundial. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data que avui commemorem.
Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració, que van corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Font: Institut Català de les Dones