Font: Wikimedia Commons
Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades del 27 al 30 de maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona, van marcar un punt d’inflexió en la història del feminisme als Països Catalans. Considerades l’inici de la denominada “segona onada” feminista, van representar la primera gran trobada pública i oberta de dones després de dècades de dictadura franquista i repressió. Enguany, 2026, se’n commemora el cinquantenari.
La celebració de les jornades va sorgir arran de la proclamació de 1975 com a Any Internacional de la Dona per part de l’ONU. A Catalunya, el Departament de la Dona de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides va impulsar una convocatòria que va reunir milers de dones de perfils molt diversos: militants polítiques, sindicalistes, estudiants, advocades, mestresses de casa, periodistes, artistes, metgesses, treballadores i activistes veïnals. Per primera vegada, moltes d’elles van poder debatre públicament sobre la discriminació, les desigualtats laborals i els drets de les dones en un espai de participació lliure i col·lectiva.
Durant aquells quatre dies es van abordar qüestions que fins aleshores havien quedat relegades a l’àmbit privat o silenciades pel règim franquista. Els debats van girar entorn del treball femení, l’educació, la família, la legislació, la sexualitat, la participació política o la representació de les dones als mitjans de comunicació.
La dona al món laboral
Una de les qüestions centrals de les jornades van ser les desigualtats laborals i socials que afectaven les dones. Només un 24 % formaven part de la població activa i moltes treballaven en condicions precàries, amb salaris inferiors als homes, tenien dificultats per accedir a determinades professions i assumien una doble jornada; la laboral i les tasques domèstiques i de cures. A més, moltes s’incorporaven al món laboral des de molt joves, sovint a partir dels catorze anys. Per això, es reclamava la creació de serveis públics per afavorir la conciliació, com llar d’infants, menjadors o bugaderies, per avançar cap a una distribució més equitativa del treball domèstic.
Les participants també reclamaven un món laboral sense discriminacions de gènere, amb igualtat salarial i reconeixement dels drets de les treballadores de la llar, així com l’eliminació de les lleis que limitaven la capacitat jurídica de les dones casades.
Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona van simbolitzar l’inici d’una nova etapa de mobilització feminista i de participació política durant la Transició. Cinquanta anys després, continuen essent una referència clau per entendre les conquestes en matèria d’igualtat i drets de les dones a Catalunya, especialment perquè moltes de les demandes formulades el 1976, com la conciliació, la igualtat salarial o el reconeixement del treball de cures, encara formen part del debat social i laboral actual.
Per a saber-ne més:
Història – 50 anys jornades dones
Primeres Jornades Catalanes de la Dona – Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure