Ei Wada, la filla d’un samurai de Matsushiro, va descriure a les seves memòries la seva història de vida com a treballadora de la fàbrica de filatura de seda de Tomioka, al Japó. El diari, que es conserva al Museu d’Història de la Prefectura de Gunma (Japó), es coneix amb el nom de “Tomioka Nikki”.
“Va ser una sorpresa veure la porta principal de la fàbrica de seda de Tomioka, em sentia com en un somni. Era normal trobar-me així, perquè de fet mai abans havia vist un edifici de maó, tret d’alguna vegada en un quadre”.
Ei Wada va arribar a Tomioka arran del procés de reclutament engegat el 1973 a tot el Japó per a fer pràctiques en el procés de producció de seda. Posteriorment, les aprenents es convertirien en instructores en la fabricació de seda a les seves regions de procedència. En marxar de Tomioka el 1874, el govern els va atorgar una medalla honorífica i el títol especial de filadores.
Wada es va convertir en formadora a la filatura de seda de Saijō a Matsushiro, a la regió de Nagano i es va casar amb un oficial de l’exèrcit, que va morir el 1913 a conseqüència de les ferides patides a la guerra russo-japonesa.
La Manufactura de seda de Tomioka és la fàbrica moderna de filat de seda més antiga del Japó, inaugurada el 1872 pel govern japonès amb l’objectiu d’importar màquines de filat modernes des de França i transferir la nova tecnologia al país. El juny de 2014 el conjunt fabril, juntament amb d’altres indrets històrics per a la producció de seda de la regió de Gunma, va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.