Maria Goeppert-Mayer. Font: Wikimedia Commons
Maria Goeppert-Mayer (1906 Katowice, Polònia – 1972 San Diego, EUA) va ser la segona dona en obtenir el Premi Nobel de Física, l’any 1963, seixanta anys després que Marie Curie.
Goeppert-Mayer va néixer a Katowice, situada a l’actual Polònia, però que en aquell moment formava part de l’Imperi Alemany. L’any 1910, la seva família es va traslladar a Göttingen, on Goeppert va estudiar la carrera de Matemàtiques. En llicenciar-se, es va començar a interessar per la física, motiu pel qual va decidir fer un doctorat en aquest camp.
Així, en la seva tesi doctoral va elaborar la teoria de la possible absorció de dos fotons per àtom, una tesi que, anys més tard, va ser qualificada pel Premi Nobel en Física Eugene Wigner com “una obra mestra de claredat i concreció”. L’any 1930, en el moment de publicació de la tesi de Goeppert-Mayer, no existien possibilitats de verificar experimentalment la seva teoria, però amb el desenvolupament del làser, l’any 1961 es va poder confirmar la seva hipòtesi. En honor a la seva contribució, la unitat matemàtica per mostrar l’absorció de dos fotons s’anomena unitat Goeppert-Mayer (GM).
El mateix any 1930, Goeppert-Mayer es va casar amb el químic Joseph Edward Mayer, i la parella es va traslladar als Estats Units. Allà, Goeppert va començar a treballar com a assistent al Departament de Física de la Universitat Johns Hopkins.
L’any 1941, va aconseguir la seva primera feina remunerada com a professora de ciència a temps parcial al Sarah Lawrence College, i un any després, gràcies a una col·laboració amb el físic Enrico Fermi, es va unir al Projecte Manhattan, el projecte d’investigació dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial per desenvolupar la primera bomba atòmica.
Goeppert-Mayer va desenvolupar un model matemàtic per a l’estructura de les capes nuclears que explicava per què certs nombres de nucleons en un nucli atòmic donaven lloc a configuracions particularment estables. En aquella època, tres científics alemanys, Otto Haxel, Hans Jensen i Hans Suess, estaven treballant en la mateixa teoria que Goeppert-Mayer, i van arribar a la seva mateixa conclusió. Així, l’any 1963, Goeppert i Jensen, juntament amb físic Eugene Wigner, van rebre el Premi Nobel de Física pels seus descobriments sobre l’estructura de capes nuclear. D’aquesta manera, Goeppert-Mayer es va convertir en la segona dona en rebre aquest guardó.
L’any 1960, va ser nomenada catedràtica de Física a la Universitat de Califòrnia i, cinc anys després, va ser escollida membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències. Goeppert-Mayer va morir l’any 1972.
Després de la seva mort, l’American Physical Society va crear el Premi Maria Goeppert-Mayer per a físiques que estan començant carreres científiques. A més, la Universitat de Califòrnia acull cada any el simposi Maria Goeppert-Mayer, en què diverses investigadores comparteixen espai per debatre sobre la ciència actual.
Per a saber-ne més:
Maria Goeppert-Mayer: La bellesa de Göttingen | Mujeres con ciència
Maria Goeppert Mayer Biographical | The Nobel Prize