Treballadores de la filatura de seda de Tomioka, pintura sobre fusta Font: Tomioka Silk Mill
El 1872 el govern japonès va començar a reclutar dones per a treballar com a operàries a la fàbrica de filat de seda de Tomioka (Japó). D’entrada, va trobar moltes dificultats, entre d’altre motius, perquè van córrer rumors sobre les treballadores i els treballadors francesos arribats del Vell Continent per formar a les noves operàries. Per exemple, es va escampar entre la població local la falsa creença de què els francesos bevien sang. Els japonesos, de fet, havien vist als forasters bevent vi i van pensar que era sang. El govern va intentar desmentir els rumors i emfatitzar la importància de la fàbrica de seda de Tomioka.
Amb l’objectiu d’estimular les sol·licituds per a treballar a la fàbrica, Junchu Odaka, el primer gerent, va contractar com a primera operària a la seva pròpia filla.Quan la fàbrica es va posar en funcionament, les treballadores feien una jornada de vuit hores de mitjana, amb un dia de descans setmanal, el diumenge. En el complex fabril, hi havia una clínica per al personal i un metge francès. A més, durant el període en el qual la fàbrica va ser administrada pel govern, les treballadores rebien una ajuda per a l’alimentació i les despeses mèdiques. En el context de finals del segle XIX al Japó, la fàbrica de seda de Tomioka va ser la primera del país en implementar unes condicions de treball que es consideraren molt avançades.
Detall de la porta d’entrada a la fàbrica de seda de Tomioka
Font: elminium CC BY 2.0
La Manufactura de seda de Tomioka és la fàbrica moderna de filat de seda més antiga del Japó, inaugurada el 1872 pel govern japonès amb l’objectiu d’importar màquines de filat modernes des de França i transferir la nova tecnologia al país. El juny de 2014 el conjunt fabril, juntament amb d’altres indrets històrics per a la producció de seda de la regió de Gunma, va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.