
Font: NASA
Darrere de l’èxit de les missions que van portar la humanitat a la Lluna hi va haver també un grup de dones que van contribuir de manera decisiva a una tecnologia tan innovadora com desconeguda: la memòria dels ordinadors de navegació utilitzats per la NASA. Conegudes popularment com les rope mothers o “mares del teixit”, aquestes treballadores van transformar una habilitat tradicionalment associada al treball tèxtil en una peça fonamental de l’exploració espacial.
Durant la dècada de 1960, els ordinadors encara tenien una capacitat molt limitada. Per garantir la màxima fiabilitat del sistema de navegació de les missions lunars, el programari es guardava en una memòria especial anomenada core rope memory. Aquest sistema consistia a entrellaçar manualment cables de coure al voltant o a través de petits nuclis magnètics. La posició de cada fil determinava si s’emmagatzemava un 1 o un 0, és a dir, el codi que faria funcionar l’ordinador de bord.
Una tecnologia feta a mà fil per fil
L’empresa Raytheon, responsable de la producció de la memòria dels ordinadors desenvolupats pel MIT Instrumentation Laboratory, va confiar aquesta tasca a centenars de dones amb experiència en tasques tèxtils i de costura. Les seves habilitats manuals, la seva destresa i la seva capacitat de concentració van resultar imprescindibles per construir unes memòries que havien de funcionar sense marge d’error.
Les dones encarregades de “teixir” el programari van convertir instruccions informàtiques en una estructura física, fil per fil, creant una tecnologia que combinava artesania i enginyeria d’avantguarda. En molts sentits, van ser les primeres programadores de maquinari, ja que el codi quedava literalment incorporat a la memòria durant el procés de fabricació.
Durant dècades, la seva contribució va quedar eclipsada pels noms més coneguts de la cursa espacial. Avui, però, la seva història ens recorda que els grans avenços científics i tecnològics són el resultat del treball de moltes persones. Les teixidores del programa Apol·lo van demostrar que coneixements considerats “femenins” podien esdevenir una eina essencial per fer possible una de les fites més extraordinàries de la història de la humanitat: arribar a la Lluna.
Per saber-ne més:
Las mujeres que “tejieron” el software del programa Apolo – Mujeres con ciencia
El ordenador del Apolo fue ‘cosido’ por tejedoras artesanas
La memoria tejida del Apolo que llevó al hombre a la Luna
Articles relacionats: