Nena a un teler. A l’exposició “La fàbrica tèxtil” del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). Font: MNACTEC

Les dones històricament han estat presents en pràcticament totes les fases del procés tèxtil, però l’accés al treball en aquesta indústria era molt diferent per a dones que per a homes. El tèxtil tenia una marcada divisió sexual del treball, així com un alt grau d’especialització.

La major part dels oficis considerats femenins es concentraven en la filatura i el tissatge. Alguns dels més habituals eren el de cosidora, canonera, metxera, nuadora o ordidora. Excepcionalment hi havia algunes feines que feien dones i homes, però generalment hi havia alguna diferència en la pràctica de l’ofici, per exemple, els teixidors i teixidores no acostumaven a treballar amb els mateixos tipus de telers.

La indústria tèxtil catalana al segle XIX i principis del XX treballava bàsicament amb tres fibres: el cotó, la seda i la llana. Ens centrem en la indústria llanera, que es va concentrar al Vallès Occidental, especialment a Sabadell i Terrassa, amb el model fabril del vapor.

La mecanització del tèxtil llaner comporta un conjunt de fases i operacions per transformar la llana de l’ovella en teixits a punt per la confecció, com el sorteig, la filatura, el tissatge i els acabats.

El sorteig

El sorteig, és a dir, la tria de la llana, era un ofici tradicionalment masculí, però a la secció també hi havia dones que s’encarregaven, per exemple, de separar les llanes brutes de pega, una substància negra, molt difícil de treure, que era un residu del quitrà amb què sovint es marcaven les ovelles.

La filatura

La filatura, el procés que parteix de la llana neta per obtenir un fil apte per a ser emprat en els telers, era una secció molt feminitzada i amb una gran diversitat d’oficis que desenvolupaven les dones. Segons dades de l’Arxiu Històric de Sabadell, l’any 1919 el 80% del treball de filatura a Sabadell estava ocupat per dones. A la filatura de carda, per exemple, les treballadores feien de classificadores de draps, un ofici poc qualificat que consistia en separar els retalls i els draps usats en funció del seu tipus per a ser reaprofitats. Aquests teixits es trituraven i s’obtenien fibres més curtes que moltes vegades es mesclaven amb altres de més llargues, així es tornava a obtenir un fil, tot i que de qualitat inferior.

Treballadores de fàbrica tèxtil. Font: mNACTEC

També era freqüent la feina de carregadores de les cardes o de desmuntadores, que consistia en eliminar els residus vegetals de la llana. En la filatura d’estam, les dones treballaven amb les màquines de pentinats, tals com les metxeres, els gils i les pentinadores.

El tissatge

El tissatge comprèn tant la preparació de l’ordit i del fil de trama com el procés de teixir, i és un procés on les feines eren típicament femenines, excepte la de teixir, en què hi havia una quantitat similar de dones i d’homes.

En aquesta secció trobem oficis com el de la canonera, que és qui preparava el fil de la trama, amb la màquina de fer bitlles o canons; l’ordidora, que havia de col·locar els fils a les filetes i vigilar-los i la passadora, que havia de passar tots els fils de l’ordit, un per un, per les malles dels lliços que es col·locarien al teler. En el cas de l’empresa llanera sabadellenca Molina Hermanos, l’any 1940, els oficis de passadora, nuadora o teixidora els feien exclusivament les dones. Però tot i el predomini femení, l’encarregat era un home.

Els acabats

En el procés dels acabats, els tractaments finals que s’apliquen als teixits, també hi havia feines reservades a les dones, entre les quals destaca la de cosidora. Les cosidores agafaven la peça bruta, on les esborradores havien assenyalat quins punts s’havien de cosir, i cosien les teles reparant els diferents esguerros que havien produït els telers o els teixidors.

La feina de cosidora era l’elit de les treballadores del tèxtil, ja que eren dones que havien de tenir coneixements tècnics dels teixits i la seva feina era neta, motiu pel qual se les considerava afortunades, ja que en feines com les de les ordidores o les passadores s’havien d’embrutar molt les mans.

Per a saber-ne més:

Treball femení a la indústria tèxtil llanera de Sabadell durant el segle XX | Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB

La vida a la fàbrica: bitlles i ordits | Ajuntament de Barcelona

Reportatge a Maria Àngels Marquina, passadora de fils | El País