Hertha Ayrton. Font: Wikimedia Commons
Hertha Marks Ayrton (1854-1923) va ser una matemàtica, física, enginyera i inventora britànica, coneguda pels seus descobriments sobre l’arc elèctric.
Amb setze anys va començar els seus estudis de matemàtiques a la Universitat de Cambridge, on va dirigir l’orfeó i va crear un club de matemàtiques. Finalment, va acabar els seus estudis l’any 1881 a la Universitat de Londres, ja que en aquella època la Universitat de Cambridge no atorgava títols acadèmics a les dones.
Al seu retorn a Londres va començar a fer classes particulars de matemàtiques per guanyar-se la vida i va crear un club de dones treballadores.
L’any 1884, va patentar el seu primer invent, un instrument de dibuix d’enginyeria per dividir una línia en qualsevol nombre de parts iguals, i per ampliar i reduir figures. L’invent es va mostrar a l’Exhibition of Women’s Industries i va rebre una gran atenció per part de la premsa. Aquesta patent va ser la primera de les 26 patents que va registrar: diferents divisors matemàtics, llums d’arc i elèctrodes, i propulsors d’aire.
El mateix any, va començar a anar a classes nocturnes sobre electricitat al Finsbury Technical College, i va iniciar una investigació sobre les característiques de l’arc elèctric. A finals del segle XIX, s’utilitzava l’arc elèctric en l’enllumenat públic, però era sorollós, ja que emetia espetecs i xiulets produïts per l’oxidació del carboni amb l’oxigen. Ayrton va inventar un nou tipus de vareta recoberta de coure per evitar que l’oxigen arribés als elèctrodes. Així, el seu arc elèctric es va convertir en el precursor d’una innovació posterior: la bombeta incandescent.
L’any 1906, se li va concedir el guardó més prestigiós de la Royal Society, la Medalla Hughes, en reconeixement a la seva investigació sobre l’arc elèctric i sobre el moviment d’ones en la sorra i l’aigua. Així, Ayrton es va convertir en la cinquena persona en rebre aquest premi, i, fins a l’any 2013, en una de les dues úniques dones guardonades. Paradoxalment, la Royal Society no la va admetre com a sòcia per ser una dona.
Ayrton també va mostrar interès en el vòrtex en l’aigua i en l’aire, fet que la va inspirar a crear el ventilador Ayrton, conegut com a “flapper”, i que es va utilitzar a França durant la Primera Guerra Mundial per netejar les trinxeres dels gasos verinosos que utilitzava l’exèrcit alemany.
L’any 1919, Ayrton va ajudar a fundar la Federació Internacional de Dones Universitàries, i l’any següent, el Sindicat Nacional de Treballadors Científics.
Finalment, Ayrton va morir l’any 1923, però el seu llegat arriba fins als nostres dies. Actualment, la Universitat de Girton compta amb la beca d’investigació Hertha Ayrton, i la Societat Britànica d’Història de la Ciència amb el premi Ayrton Prize, per a projectes web d’història de la ciència.
Per a saber-ne més:
Hertha: de la diosa madre a la madre de la ciència | Mujeres con ciència
Hertha Ayrton: la luz del futuro | Pikara Magazine
La mujer que logró controlar la peligrosa y temperamental luz eléctrica | BBC