Adolfo Guiard representa a La aldeanita del clavel rojo (1903) una nena d’uns nou anys amb un clavell vermell a la boca i carregant un càntir de llet. En segon pla, un pati amb nens jugant i una dona cosint. Al fons, un paisatge de mar o de ria, probablement la de Bilbao.
El pintor impressionista aborda en aquest oli un tema, el del treball femení i l’infantil, que també van tractar els seus contemporanis i ho fa més des del costumisme que des de la denúncia social: l’expressió de la nena és cansada i melancòlica, però la paleta clara i les línies elegants suavitzen l’escena. La figura de la nena apareix tallada, donant a la pintura un enquadrament fotogràfic.
Guiard va ser l’introductor de l’impressionisme al País Basc. En aquest i altres treballs, aborda el paisatge i l’escena costumista sobre la burgesia i les classes populars del Bilbao de tombant de segle. Malgrat la seva obsessió per pintar a l’aire lliure, Guiard va donar al paisatge un paper secundari a la seva obra, en la qual prenen protagonisme les figures humanes que viuen i treballen al medi rural.
L’oli, que data de 1903, es pot observar al Museu de Belles Arts de Bilbao.