Isabel Vilà,
republicana i lluitadora pels drets dels treballadors, és considerada la primera sindicalista catalana per la seva lluita sindical, la seva implicació a l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) i per crear la Federació Local de l’Associació Internacional de Treballadors de Llagostera.
Va néixer a Calonge l’any 1843 però es va traslladar a Llagostera per problemes econòmics familiars als anys 50 del segle XIX. Va dedicar la seva joventut a treballar, tenir cura dels malalts i instruir-se per complir el seu somni de ser mestre d’escola.
Isabel era coneguda amb el nom d’Isabel Cinc Hores per reivindicar una jornada de cinc hores pels menors de 13 anys que treballaven a les fàbriques. És coneguda, també, per participar en la campanya Fora quintes. Aquesta, va ser una revolta popular que va començar el 6 de juliol de 1845 a Catalunya en contra del sistema de lleva de l’exèrcit espanyol, que obligava als pobres a anar a la milícia i recaptava diners d’aquells qui podien pagar una exempció per no incorporar-se a l’exèrcit.
L’any 1874, amb el cop d’estat del general Pavia es va emetre una ordre de detenció per Isabel Vilà, motiu pel qual es va exiliar a Carcassona. Allà, va cursar estudis de magisteri per poder seguir amb la seva idea de ser mestre d’escola i al tornar a Catalunya, l’any 1880, va decidir fundar una escola a Barcelona. Més tard es va convertir en la directora del col·legi Institución Libre de Enseñanza de Sabadell, i així es va convertir, també, en la primera dona directora d’una escola. Va residir a Sabadell, fins la seva mort l’any 1896.