Pas a nivell Font: Oveja CC BY-SA 2.0
Tradicionalment, el ferroviari ha estat un sector profundament masculinitzat, amb l’excepció del lloc de guardabarreres, perfil abordat a l’article Dones ferroviàries: pas barrat. Tanmateix, cal destacar també el paper de les dones en la vida quotidiana de la família ferroviària.
La tradicional divisió de rols en la vida reproductiva de les famílies es veia especialment accentuada en el cas de les famílies de ferroviaris, ja que aquests passaven llargues temporades fora de casa —en el cas dels treballadors del servei de tracció— o afrontaven llargues jornades de treball —en el cas dels treballadors dels tallers—. Així, les dones s’ocupaven de bona part de les tasques domèstiques i de cura en absència dels pares, marits o fills ferroviaris.
Jo recordo sempre que el meu pare faltava a casa perquè anaven cap a Picamoixons, cap a no sé on que ara sembla molt a prop, i llavors era molt lluny… I el dia que arribava era una alegria perquè sempre ens portava alguna cosa: les màquines passaven davant un cirerer i, zas!, trencava una branca i quan arribava era una festa perquè ”a veure que has portat avui”. Testimoni Dolors Borrell
Sovint les dones compaginaven el treball domèstic i de cura amb feines remunerades, contribuint amb l’aportació d’ingressos dels seus marits ferroviaris. Desenvolupaven tasques diverses, des d’operàries a la indústria fins feines més informals, com bugaderes, cosidores o arranjadores de roba.
Font: AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ: Viatges de la memòria: entre fum i carbó. Col·lecció La Memòria del Futur, vol. 8.