Abans dels canvis legislatius i socials que van portar a la incorporació de la dona al món del treball, el ferroviari era un sector profundament masculinitzat. Tanmateix, existeixen excepcions que, malgrat ser marginals o precisament per aquest motiu, mereixen ser reconegudes i visibilitzades: és el cas de les guardabarreres o guardeses.
Amb anterioritat a la nacionalització del sector ferroviari a l’Estat espanyol, la participació de les dones es va limitar a incorporar vídues i filles d’agents ferroviaris morts o incapacitats per accident de treball, sempre que no hi hagués homes en el nucli familiar. La sinistralitat laboral, en un context d’absència de polítiques públiques de protecció social, abocava els afectats al llindar de la pobresa. Per això, i des d’una lògica paternalista, les principals corporacions van articular dos tipus d’accions: la concessió de socors i la contractació, amb caràcter extraordinari, de familiars de la víctima (Ballesteros, 2003).
Dona guardesa
Font: Vía Libre. La revista del ferrocarril
La guardesa controlava els passos a nivell, treballant amb diferents mètodes (barreres lliscants, abatibles, amb cadenes i fins i tot giratòries que tallaven el trànsit per la via). Sota aquest nom, es coneixen fonamentalment treballadores que vigilaven el pas dels combois, mantenien nets els contracarrils (espai lliure a la via per al pas de la pestanya de les rodes) i vigilaven el camí o carretera, ajustant el temps de tancament del pas perquè no es formessin cues.
Els treballadors dedicats a la vigilància de la via van ser durant els anys cinquanta un dels grups més nombrosos del personal de Renfe. El 1944, el col·lectiu de guardeses suposava el 16,5% del total del personal d’infraestructures de l’empresa. Generalment les guardeses habitaven a les “caselles” al costat de la via.
Fonts: Revista Via Libre; BALLESTEROS DONCEL, Esmeralda (2003): “La construcción del empleo ferroviario como una profesión masculina, 1857-1962”, a SARASUA y GALVEZ (eds.): ¿Privilegios o eficiencia?: Mujeres y Hombres en los mercados de trabajo, Publicaciones de la Universidad, Alacant, p. 335-354.