Font: Wikimedia Commons
Annie Maunder (Irlanda, 1868-1947) va ser una astrònoma i fotògrafa d’eclipsis, que va ampliar el nostre coneixement del sol a finals del segle XIX i principis del XX. Tot i ser una brillant matemàtica formada a Girton College, el primer centre universitari femení del Regne Unit, no va poder obtenir un títol oficial ni desenvolupar una carrera acadèmica en igualtat de condicions amb els homes.
El 1891 va entrar a treballar a l’Observatori Reial de Greenwich com a “lady computer”, un dels primers llocs professionals oberts a les dones en astronomia. Allí observava i fotografiava el Sol cada dia, registrant les taques solars i analitzant-ne l’evolució.
Després de casar-se amb l’astrònom Walter Maunder, va haver de deixar el seu lloc de treball. Tot i així, mai no va abandonar la recerca. Sense sou ni reconeixement oficial, va continuar estudiant el Sol i col·laborant en investigacions que sovint es publicaven només amb el nom del seu marit.
A la recerca dels secrets del Sol
Una de les seves grans passions van ser els eclipsis solars. Ella creia que els pocs minuts de foscor durant un eclipsi, era un moment de gran oportunitat per explorar la naturalesa del sol.
El 1898 va viatjar des d’Anglaterra fins a l’Índia per observar un eclipsi solar total, una expedició llarga i complexa que tenia com a objectiu estudiar la corona solar, visible només durant aquests breus instants. Durant els dos minuts de foscor total va obtenir una sèrie de fotografies extraordinàries. En una d’elles va identificar una estructura que semblava connectar el Sol amb l’espai circumdant, una intuïció que avui relacionem amb el vent solar.
Annie va continuar perseguint eclipsis per tot el món i va contribuir decisivament al coneixement de l’activitat solar. Juntament amb Walter Maunder va elaborar el conegut “diagrama de papallona”, que mostrava el cicle d’11 anys de les taques solars.
Font: Wikimedia Commons
Per saber-ne més:
Annie Maunder: La mujer victoriana que persiguió eclipses