Rita Levi Montalcini, als 98 anys, com a ponent de la trobada internacional NGF del 2008, a Israel. Font: Wikimedia Commons
Rita Levi-Montalcini (Torí, 1909 – Roma, 2012) va ser una neuròloga italiana, coneguda per descobrir el primer factor de creixement identificat al sistema nerviós, investigació per la qual va obtenir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l’any 1986.
Levi-Montalcini va iniciar la seva formació científica a la Universitat de Torí, on va estudiar Medicina. Es va graduar amb honors l’any 1936, i va començar la seva carrera com a investigadora amb l’estudi del desenvolupament del sistema nerviós en un embrió de pollastre.
Amb la imposició de Mussolini d’unes lleis que negaven als jueus, entre d’altres coses, accedir a llocs d’investigació, Levi-Montalcini, que provenia d’una família d’origen jueu, va decidir traslladar-se a Bèlgica, on va treballar com a investigadora a un institut neurobiològic de Brussel·les.
L’any 1940, a causa de la invasió de Bèlgica per part d’Alemanya, va decidir tornar a Torí. Allà va continuar les seves investigacions però instal·lada a un petit laboratori que va muntar a la seva pròpia habitació. Tres anys més tard, va haver de tornar a fugir, aquest cop a un poble al sud de Florència, on va residir amb la seva família fins al final de la Segona Guerra Mundial i on va desenvolupar la seva investigació sobre factors neurotròfics, base de gran part de la seva investigació posterior.
Durant aquests anys, Levi-Montalcini havia replicat els experiments de l’embriòleg alemany Viktor Hamburger però formulant una hipòtesi diferent. Hamburger, en descobrir les investigacions de Levi-Montalcini, la va convidar al seu laboratori, a la Universitat de Washington, i va concloure que la hipòtesi correcta sobre els experiments efectuats era la de la científica italiana.
Durant els anys 50, i en col·laboració amb el bioquímic Stanley Cohen, Levi-Montalcini va aconseguir aïllar el factor de creixement nerviós, una proteïna que és important per al creixement, el manteniment i la supervivència de les neurones. Més enllà de la importància de la substància en si, el seu descobriment és una gran contribució científica, ja que es tracta del primer factor de creixement identificat, i va assentar les bases per descobrir-ne de nous. Aquest descobriment va suposar que, l’any 1986, Levi-Montalcini i Cohen rebessin el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina.
L’any 1956, Levi-Montalcini es va convertir en professora associada de la Universitat de Saint Louis i, dos anys més tard, en professora titular. A principis dels anys 60 va establir una unitat d’investigació a Roma i va dirigir l’Institut de Biologia Cel·lular del Consell Nacional Italià d’Investigació fins al 1978.
A part de rebre el Premi Nobel, també va ser guardonada amb altres premis importants com el premi Louisa Gross Horwitz en Biologia, va rebre el grau de doctora honoris causa per diverses universitats, va ser escollida membre de l’Acadèmia Nacional de Ciència dels Estats Units i va ser designada senadora vitalícia pel president de la república italiana Carlo Azeglio Ciampi.
Per a saber-ne més:
Hicieron historia en la ciència: Rita Levi-Montalcini | Sapiens (Universidad Miguel Hernández)
La imperfección como motivación vital | Mujeres con ciència
Rita Levi-Montalcini, una científica hecha a sí misma | National Geographic