El programa Sense Ficció de TV3 dedica un reportatge a les dones a l’espai, que recull des de les primeres negatives de la NASA per fer arribar una dona a l’espai als anys seixanta fins al paper creixent de la dona en aquest àmbit en l’actualitat.
El reportatge parteix de l’estudi de Randy Lovelace, un metge nord-americà que en plena cursa espacial va demostrar que les dones estaven tan ben preparades com els homes per viatjar dins d’un coet. Llavors, però, la NASA no acceptava sol·licituds de candidates femenines.
A través de l’evolució de l’astronàutica al llarg dels anys, el reportatge arriba als anys 70, quan la NASA, que sempre havia estat un bastió dels homes blancs, va començar a canviar i va decidir incloure dones i minories. Amb la creació del transbordador espacial va néixer una nova categoria d’astronauta que agrupava professionals que no necessitaven formació com a pilots, tals com l’especialista en missions, l’investigador, l’enginyer i el físic. Aquest és el perfil on es van encabir les dones.
Finalment, el reportatge retrata l’època actual, on les dones han contribuït de manera decisiva als grans avenços de la humanitat, a través de les investigacions i les pràctiques de la NASA i altres empreses.
El reportatge es vertebra a través de les experiències de dones que han marcat història en l’àmbit de l’astronàutica: Poppy Northcutt, l’única dona enginyera que treballava a la sala de suport del personal del projecte Apollo 8; Anna Fisher, Shannon Lucid, Kathryn Sullivan, Rhea Seddon, Judy Resnik i Sally Ride, les primeres dones seleccionades per ser astronautes, sent Ride la primera dona astronauta en viatjar en un transbordador espacial; Mae Jemison, la primera dona afroamericana astronauta, o Eileen Collins, la primera dona astronauta pilot, entre d’altres.
Per a saber-ne més
Dones a l’espai | CCMA