La vaga de dones treballadores de Manresa de l’any 1946 és considerada, per molts historiadors, com la primera gran vaga del franquisme, tot i que realment no va ser la primera.
El 25 de gener de 1946 les treballadores de la fàbrica tèxtil Bertrand i Serra, anomenada la Fàbrica Nova –la fàbrica tèxtil més gran d’Espanya en aquell moment– van aturar les màquines i es van declarar en vaga. Però, per què es va produir aquesta aturada? L’any 1946 els treballadors es trobaven amb una devaluació del poder adquisitiu salarial, un increment del cost de la vida i amb un mercat negre amb preus molt elevats respecte als preus legals dels productes. D’aquesta manera, els aliments més bàsics es trobaven fora de l’abast de la majoria de la població.
Les treballadores de la fàbrica Betrand i Serra feia temps que demanaven un plus de diners, per poder fer front a l’increment d’aquest cost de la vida, però no l’obtenien mai. El 24 de gener, el dia anterior a la vaga, havia estat festa perquè se celebrava la “liberación”, una festa que commemorava la victòria de les tropes franquistes a la ciutat. L’endemà, 25 de gener, les treballadores es disposaven a rebre el sou quan es van adonar que se’ls havia descomptat de la nòmina el jornal del dia anterior, el dia festiu. En no arribar a cap acord amb l’empresa per l’augment del sou i pel descompte del dia festiu, van decidir iniciar una vaga de braços plegats, i immediatament van rebre el suport d’UGT, la CNT i el PSUC.
Font: Arxiu Comarcal del Bages
En el cinquè dia de vaga, la guàrdia civil va impedir que el primer torn de treballadores en vaga pogués ser rellevat pel segon, i es van veure obligades a quedar-se totes tancades dins la fàbrica amb les màquines aturades. El governador civil, en veure la poca efectivitat de les seves ordres, va decidir fer intervenir la policia armada. Tot i la duresa del cos policial, la vaga va mantenir el seu transcurs i les màquines van continuar aturades.
L’endemà, la patronal va anunciar que pagaria el dia festiu a les treballadores ique els atorgaria el plus que feia temps que demanaven, a més d’aconseguir un economat. Així, la vaga de treballadores de Manresa va servir d’exemple per a altres mobilitzacions que la van seguir per reclamar millores laborals.
