L’estiu de 1913 els obrers i obreres del sindicat de filatura i tissatge La Constància, un sindicat format l’octubre de 1912 a la barriada del Clot de Barcelona, van realitzar una vaga impulsada majoritàriament per dones que volien aconseguir unes condicions laborals millors.
La vaga va començar el dia 30 de juliol i es va allargar fins al 15 de setembre. A més, va traspassar la ciutat de Barcelona i va arribar a altres ciutats com Sabadell, Terrassa, Mataró o Vilanova i la Geltrú.
A la vaga es va mostrar l’oposició de les obreres a les condicions laborals desiguals que tenien les dones a la fàbrica tèxtil, que treballaven dues o tres hores més al dia. Així, reclamaven una setmana de cinquanta hores de feina amb la tarda de dissabte lliure per atendre les feines de la llar i un augment d’un 25% del sou.
A l’agost la vaga va arribar a tenir 63.000 seguidors entre Barcelona i la seva rodalia i va finalitzar quan el Govern va decretar la fixació de la setmana de seixanta hores amb la tarda del dissabte lliure i la supressió gradual del treball nocturn de les dones fins al 1920, en què havia de quedar totalment suprimit.
Per saber-ne més
Cent anys de la Gran vaga tèxtil | Llibertat.cat
La conquesta dels drets laborals: 100 anys de la vaga tèxtil de La Constància | Jordi Albaladejo