Sala Blanca IFIC. Font: web IFIC
Durant les dècades de 1960 i 1970, a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC) de València es va formar un grup de dones que van desenvolupar tasques específiques en experiments de física de partícules basats en l’ús d’emulsions fotogràfiques. La seva feina consistia a observar i analitzar, amb microscopis, les traces que deixaven les interaccions de partícules subatòmiques en plaques de vidre. Aquest treball requeria moltes hores d’atenció i una gran capacitat d’observació.
Aquest tipus de treballadores eren conegudes en alguns laboratoris internacionals com a scanning girls, perquè passaven llargues jornades “escanejant” visualment les plaques per identificar i interpretar les traces de les partícules. Tot i que sovint no disposaven de formació científica especialitzada, es van convertir en tècniques essencials per al funcionament dels laboratoris i per a l’anàlisi de les dades experimentals.
La introducció d’aquestes tècniques fotogràfiques a l’IFIC es deu al físic Joaquim Català. Català havia estudiat i treballat al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) de Bristol, on va col·laborar amb el físic Cecil Powell, guardonat amb el Premi Nobel de Física per la seva recerca amb emulsions fotogràfiques en física de partícules.
Quan Català va tornar a València, va aplicar el mètode fotogràfic que havia aprés a Bristol i va organitzar l’equip de treball seguint un model similar al de Powell. Això implicava la incorporació de microscopistes encarregades de la tasca minuciosa d’observar les plaques de vidre i identificar les trajectòries de les partícules. Les investigacions impulsades per Català a València van suposar, a més, l’inici del desenvolupament de la física subnuclear a Espanya.
Tasques i metodologia de treball
L’ús de plaques amb emulsions nuclears permetia exposar-les a feixos de partícules accelerades i, posteriorment, examinar-les visualment per localitzar interaccions rellevants. Les imatges resultants de les col·lisions mostraven minúsculs punts i línies que indicaven diferents tipus d’interaccions de partícules.
Les ‘scanning girls’ treballaven examinant minuciosament les plaques de vidre per detectar aquestes traces de partícules. El seu treball consistia a seguir i identificar les interaccions, mesurar angles i longituds, i anotar les dades que després serien analitzades per físics especialistes. Aquest treball podia ocupar des de diversos dies fins a setmanes per placa, en funció de la complexitat de les traces observades.
Amb el temps, aquesta metodologia va evolucionar amb l’aparició de nous equips, com les cambres de bombolles i, posteriorment, la digitalització i l’ús d’ordinadors en els laboratoris. Aquestes transicions tecnològiques van alterar la manera de treballar amb dades de física de partícules, i les persones que havien exercit tasques de microscopistes van passar a ocupar altres rols dins dels departaments científics, inclosa la gestió d’equips informàtics.
Importància històrica
El paper de les ‘scanning girls’ forma part de la història de l’experimentació en física de partícules dels anys seixanta-setanta, i il·lustra una etapa en què la col·laboració entre personal tècnic i científic va ser fonamental per processar dades experimentals. El seu treball va contribuir a la recollida i la interpretació de dades abans de l’arribada de sistemes automatitzats de detecció i anàlisi.