Leonor Ferrer (Barcelona, 1874 – 1960) va ser una mestra superior i perita delineant que va contribuir activament a la formació i l’emancipació laboral de les dones a Catalunya. Va ser la primera dona que es va llicenciar com a delineant a l’Estat espanyol.
Ferrer tenia ja els títols de mestra superior (1897) i de taquígrafa (1898) quan el 1898 va començar a treballar com a operadora a la seu de Barcelona de la Societat General de Telèfons. Del 1902 al 1905, va cursar assignatures de dibuix tècnic, dibuix topogràfic, geometria i trigonometria, formació que li va permetre ascendir a auxiliar del cap de delineants. Tres anys més tard va passar a ocupar el càrrec de responsable de la Secció de Dibuix, on dirigia un equip format per homes i dones. Finalment, el 1905 va obtenir el diploma oficial de delineant, expedit per la Sociedad Económica Barcelonesa Amigos del País. Més endavant, es va vincular a l’Asociación General Española de Delineantes.
La seva implicació en la professionalització de les dones es plasma en la seva tasca com a professora a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i la fundació de la seva pròpia Academia de delineación para señoritas el 1922.
El 1931, quan treballava per a la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), es va produir una vaga de treballadors i va tornar a la seva feina com a mestra, després de 32 anys exercint com a delineant. Durant la Guerra Civil va treballar a escoles de les Illes Balears fins que tornà a Catalunya als anys 40.
A banda, la seva passió per la cartografia la va portar a crear una cartoteca d’abast internacional destinada especialment a les seves alumnes. La seva col·lecció de mapes es conserva a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Per a saber-ne més:
Palau Robert: Leonor Ferrer, la revolució silenciosa d’una dona avançada al seu temps (ara.cat)