Vaga de teixidores a Igualada, l’any 1881.
Foto: Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada. Publicada a elpuntavui.cat
Durant el segle XIX, es va consolidar el procés d’industrialització a la ciutat d’Igualada. La mecanització a la indústria va permetre l’entrada de les dones al món laboral, ja que en alguns sectors no era necessària la mà d’obra especialitzada i les dones rebien un salari molt més baix que els homes. El sector de les manufactures tèxtils d’Igualada i la comarca de l’Anoia és on es va fer més visible l’augment de la participació femenina.
L’any 1854, es va signar el primer conveni laboral del sector tèxtil a Igualada, i es va fixar la jornada de treball de tretze hores diàries. Les condicions precàries i la demanda de millores laborals per als treballadors van portar a l’esclat de la vaga de teixidors i teixidores de l’any 1881.
La vaga, secundada a les fàbriques d’Igualada i de municipis propers, comptava amb una participació majoritària de dones. Les obreres es van convertir en part activa de la vaga i van deixar la seva empremta durant tot el conflicte.
Uns mesos després de l’inici de la vaga, la Societat de Teixidors va convocar una assemblea al Teatre Tívoli d’Igualada per decidir la continuïtat de la protesta i les reivindicacions. Aquesta concentració va ser protagonitzada per l’obrera Josefina Aguilera, líder de les teixidores igualadines.
La vaga va acabar amb un acord el febrer de 1882, després de dinou setmanes de protestes. Paral·lelament, setze obreres i vaguistes de la població de Carme van ser detingudes per “violència, desordre públic i desobediència a l’autoritat”, i durant l’aldarull Catarina Vicenta Casanova Sanahuja, una de les dones més destacades de l’activisme femení de l’època, va ser ferida de mort. Així va finalitzar una vaga que destaca en la història per la implicació de les dones en la lluita obrera.
Per a saber-ne més:
1881-1884: La dona obrera igualadina | Editorial memòria WordPress
Una vaga en femení | El Punt Avui