Lola i Teresa Carmona (primera i segona) cablejant minuciosament els programes. La imatge és propietat de Jordi Vidal, Mari Carmen González i Rosa Casellas.
Als anys seixanta i principis dels setanta, un grup de joves dones va jugar un paper clau en el naixement de la informàtica a l’Estat espanyol. Treballaven a l’empresa pionera Telesincro i eren les responsables de fer funcionar els primers ordinadors comercials. Ho feien d’una manera molt diferent de la programació actual: literalment, teixien els programes.
Què volia dir “teixir programes”?
En aquella època, els ordinadors encara no es programaven amb teclats ni pantalles. El programari es construïa de forma física mitjançant plaques amb filferros de coure que travessaven anelles de ferrita, unes memòries magnètiques que guardaven la informació binària. Cada programa exigia passar els fils seguint recorreguts molt precisos, amb una gran concentració i habilitat manual.
Aquest procés recordava el teixit o el brodat, i per això a Telesincro aquestes treballadores eren conegudes com les “teixidores”.
Moltes d’aquestes dones no tenien formació tècnica prèvia. És el cas de les germanes Lola i Teresa Carmona, de Baena (Còrdova), que van començar a treballar a l’empresa amb poc més de vint anys. No sabien què era un ordinador, però sí treballar amb paciència i precisió. A partir de dibuixos amb instruccions, elles i les seves companyes, convertien esquemes en programes reals.
El grup estava format gairebé només per dones, tant a Barcelona com en delegacions com la de València. Tot i que la feina no sempre estava ben pagada, moltes la vivien amb satisfacció. Com deia la mateixa Lola, era un treball “laboriós però bonic si t’agraden les manualitats”.
De teixidores a programadores
Amb l’evolució tecnològica, els ordinadors van incorporar memòries magnètiques i teclats, i el programari va deixar de ser físic per passar a ser més abstracte. Aquest canvi també va obrir noves oportunitats professionals per a algunes d’aquestes dones.
Carmen Jandra va passar de teixidora a programadora, treballant en aplicacions comptables. Mari Carmen González es va formar i va acabar assumint tasques administratives i de gestió, implicant-se també en sindicats i comitès d’empresa. Rosa Casellas va destacar com una de les primeres dones amb formació formal en programació, arribant a treballar en recerca i desenvolupament i fins i tot en la creació de llenguatges de programació comercials.
Aquestes dones van ser protagonistes d’un moment clau en la història de la tecnologia. Van passar de fer una feina manual molt detallista a convertir-se en desenvolupadores de programari, contribuint directament a la modernització del sector.
Per saber-ne més:
Las mujeres que tejían los programas de los primeros ordenadores españoles