Margaret Burbidge. Font: Universitat de Chicago.
Margaret Burbidge (Davenport, 1919 – San Francisco, 2020) va ser una astrònoma anglesa, coneguda per ser coautora de l’important estudi científic que descriu com es generen pràcticament tots els elements de l’univers a partir de reaccions nuclears a l’interior de les estrelles.
Burbidge va néixer el 1919 a Davenport, Gran Manchester, i es va mudar de ben petita a Londres amb la seva família. Amb 12 anys ja era aficionada a l’astronomia.
L’any 1936, va començar a estudiar astronomia, física i matemàtiques al University College de Londres, on es va graduar tres anys després. Va obtenir el doctorat l’any 1943, en plena Segona Guerra Mundial, i durant els anys en què va durar la guerra va treballar ocupant-se del telescopi de l’observatori de la universitat, una feina que habitualment feien els homes. Aquest fet va permetre a Burbidge dur a terme observacions per a les seves pròpies investigacions.
A finals de la dècada dels 40, va demanar una beca a la Carnegie Institution for Science, per treballar a l’observatori de Mount Wilson, a Califòrnia, però li van denegar perquè era una beca destinada només a homes.
Burbidge va decidir marxar igualment als Estats Units, on va poder obtenir una beca per treballar a l’observatori Yerks, de la Universitat de Chicago. Dos anys més tard, va retornar al Regne Unit, concretament a Cambridge, on va conèixer al físic William Fowler i a l’astrònom Fred Hoyle, amb qui va començar un estudi que acabaria marcant una fita en el món de l’astrofísica.
Aquest estudi, publicat l’any 1957 com un article de més de 100 pàgines a la revista Reviews of Modern Physics, i titulat “Síntesi dels elements en les estrelles”, descriu com es formen la majoria dels elements a l’interior de les estrelles, en un procés conegut com a nucleosíntesi estel·lar. La tesi explica que els elements més pesants se sintetitzen a partir dels més lleugers en unes reaccions termonuclears dins de les estrelles. Així, alliberats a l’espai, aquests elements es poden recombinar per formar noves estrelles i tornar a iniciar el cicle. D’aquesta manera, l’article va assentar les bases per entendre com es formen els elements que conformen l’univers.
Entre els anys 1972 i 1973, Burbidge va dirigir l’Observatori Reial de Greenwich, però no va ser nomenada astrònoma reial, un càrrec que es concedia automàticament als directors de l’observatori d’acord amb una tradició que es remunta al segle XVII. Durant la seva direcció, però, el nomenament va recaure en un home.
L’any 1981, va ser escollida presidenta de l’Associació Estatunidenca per a l’Avenç de la Ciència, i, mentrestant, va ajudar a desenvolupar un espectrògraf que va acabar formant part del telescopi Hubble. Gràcies a aquest instrument, el seu equip va poder fer descobriments importants, com l’existència d’un forat negre supermassiu al centre de la galàxia Messier 82. També va fer notables contribucions a la teoria dels quàsars i va seguir activa com a investigadora un cop retirada. Va morir el 5 d’abril de 2020.
Per a saber-ne més:
La mujer que encontró nuestros orígenes | El País
Margaret Burbidge, la astrofísica que demostró que estamos hechos de polvo de estrellas | Mujeres con Ciencia