El treball femení està documentat a les mines de Bellmunt (Priorat) des d’abans de la industrialització, en treballs a la plaça, és a dir treballs de superfície, com ara la tria del mineral. La presència a les mines de les anomenades “dones de l’estrio” va ser constant fins al tancament de les explotacions, tot i que amb la mineria moderna el paper de les dones es diversifica, ja que moltes treballen d’obreres a les places, però també són presents als serveis d’administració de l’empresa o a l’economat com a dependentes.
Obrers i obreres de les Mines de Bellmunt. Font: Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat
La jornada de treball era llarga. A la dècada dels anys 60, per exemple, al rentador de la mina Eugènia es treballava en torns de 12 hores: de sis de la matinada a sis de la tarda i de sis de la tarda a sis de la matinada. A cada torn hi treballava un grup d’entre sis i vuit dones, en funció del volum del material extret de l’interior de la mina.
El nombre d’obreres va anar variant en funció de les necessitats de l’explotació de les mines, sempre a remolc de la demanda de mineral. No va canviar però, el perfil de les obreres, que eren generalment noies joves i solteres. Durant les primeres dècades de la mineria industrial hi havia noies que van començar a treballar a les mines abans dels 10 anys malgrat que la gran majoria de les treballadores tenien entre 11 i 25 anys i abandonaven la feina en casar-se, per tornar al món laboral entre els 30 i 40 anys o en la viduïtat.
Pel que fa als salaris, a les mines les feines d’interior sempre van ser les més ben pagades. A tall d’exemple, durant la dècada dels anys 30, una obrera cobrava diàriament 6 pessetes, exactament la meitat que un picador i cobrava igual que un aprenent de segon any. Aquesta notable diferència salarial va perdurar fins al tancament de les mines.
Fins a finals del segle XIX a la zona agrícola de Bellmunt i el Molar (Priorat) abundaren les petites explotacions mineres de plom, però arran la profunda crisi provocada per la plaga de la fil·loxera s’inicià de la mà de l’enginyer belga Jules Lahousse la industrialització de l’activitat minera. Lahousse explotà la mina Eugènia, que a principis del segle XX passà a mans de la companyia “Folch y Albiñana”, la qual l’any 1916 es convertí en “Minas del Priorato, S.A”. Sota l’explotació d’aquesta empresa les mines de Bellmunt estigueren en funcionament fins l’any 1972. És en aquest context que apareix el treball femení assalariat i desvinculat de les explotacions agrícoles familiars d’arrel tradicional.